RETORN
Altre cop, Gandesa bella, me convides a gosar; altra volta em meravella veure tons camps esclatar.
Amb quin anhel esperava contemplar tons verds jardins, com admirar desitjava tons encants sempre divins.
Quants records dus a ma pensa d'altres jorns plens d'alegria, quan en ma tendra infantesa lo que era el món no comprenia.
Aquell cel tan sonrosat, aquella dolça alegria, i aquella franca amistat és lo que'm falta avui dia.
Però encar ets riallera com en aquell temps passat, mes ai! mon cor no espera aquella felicitat.
Records de tanta ternura ma vida mai més tindrà, hores de tanta ventura el meu cor mai gosarà.
Recordant tot lo passat ara et torno a saludar; tant que m'havia agradat el temps que no pot tornar.
Font: Enric Borràs. Poesies gandesanes. El Llamp (04/08/2007) |