Benvingut a Beabà
Cercar notícies :
Inici Entrar/Crear compte Notícies Notícies per temes Enllaços Enviar notícies Col·laboracions

Cercar autors, obres...





Cerca avançada

  
Inici : Beabà : Mur i Cervelló, Laura : El riu que parla / Jesús M. Tibau [et al.] : No diré que t’estimo (fragment)  

No diré que t’estimo (fragment) (Mur i Cervelló, Laura)
   
Pàg.:
Títol: No diré que t’estimo (fragment)
Obra: El riu que parla / Jesús M. Tibau [et al.]
Autor: Mur i Cervelló, Laura
Gènere:
   
 
   
 
Text:

   Al teu costat s’atura el temps. El que t’he enyorat i el que vaig perdre cercant sense saber-te tan a prop, sense saber que la meva tristor no era altra cosa que enyor de tu. Ara que et sé, no hi ha més tristor que la de sentir-te lluny, però tot i la distància, sols em cal tancar els ulls i aleshores et puc veure, i et tinc a la vora.
   Només sé que em sento bé quan sóc al teu costat i que sempre busco tornar. I quan torno, tu sempre hi ets. Abans que jo arribés ja eres ben bé igual, i restaràs exacte, segurament, i al mateix lloc quan jo ja no hi seré i, tot i saber això, et torno a descobrir sovint. Em pregunto molts cops qui et contemplava abans i qui serà al meu lloc quan ja no quedi res de mi.
   Perquè mirar-te desperta tots els meus sentits. Els ulls, brillants, semblen dos nens petits i resten molt oberts; no es cansen mai de perdre’s ni de descobrir, saben que sempre et tornen a trobar. L’olfacte juga a descobrir-te quan els ulls estan tancats, i llavors és quan ell se sent lliure. Té la imatge a la memòria feta amb els seus propis colors. Les teves mans, amigues també de la infància, t’acosten més a mi, si cal. En acariciar-te, sense adonar-me’n, gairebé sense voler i sense tocar-te, neix un vincle nou, cosit, no de carícies buscades, sinó de sensacions que es van trobant mentre la teva veu les acompanya, sense deixar-les ni un moment. Al teu costat fins i tot el silenci es fa veu familiar i és música o, de vegades, és un crit alliberador, un xiu-xiueig graciós i, algun cop, pocs, és silenci. El teu gust és voluptuós com el millor dels àpats. Alguns cops dolç, amarg, salat, àcid o un xic picant. Tant és, perquè és tot i de vegades no és res. I sempre deixa el millor regust, el de les coses properes que, en combinar el seu sabor amb el de la memòria, no pot tenir competidor ni es pot assemblar a cap altre aliment.

Font: Aeditors

Enllaços Relacionats:
Enciclopèdies
Viquipèdia
Hiperenciclopèdia (l'Enciclopèdia)
Gran Enciclopedia Aragonesa (GEA)

Diccionaris descriptius
Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
Diccionari descriptiu de la llengua catalana (IEC)

Diccionaris generals
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclopèdia Catalana)
Diccionaris de valencià en línia (SALT)
Diccionari de la lengua española (RAE)
topMusic ©
  
Altres notícies

Temes genèrics
[ Temes genèrics ]

·Tornen Els pastors cantaires de Betlem, de Joan Abarcat
·Joan-Elies Adell i Sam Abrams a Lletres Ebrenques
·Lletres ebrenques parla de blogs
·Lletres Ebrenques homenatja el lingüista traiguerí Pere Labèrnia
·Lletres ebrenques convida Vicent Pellicer i l'editor Jordi Ferré
·Presentació de la biografia sobre Emili Bonet
·Carrer Joan Cid i Mulet
·Fundació Emili Bonet
·La llibreria ''El Temple'' de Tortosa tanca les portes

L'elaboració d'esta pàgina ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana l'any 2006.

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.03 Segons