|
Text: |
Com tanta gent del poble, ma iaia, quan la Guerra, es va arrear per estes muntanyes de Déu a fugir dels nacionals. Quan son fill (mon pare) tornés del front, se casaria en aquella nòvia que l’esperava en candeletes. A fi i efecte d’això, ma iaia va arrossegar per la garriga, durant un munt de temps, una capsa impecable en lo vestit de nòvio de son fill. Un dia, a pesar que molts se van quedar pel camí, lo fill va tornar, després d’un any i mig al front i de dos tancat en una presó d’Astúries. Lo vestit, intacte. Però la mare ja no voria el casament: s’havia quedat cega.
Font: L'Absenta |
|