Benvingut a Beabà
Cercar notícies :
Inici Entrar/Crear compte Notícies Notícies per temes Enllaços Enviar notícies Col·laboracions

Cercar autors, obres...





Cerca avançada

  
Inici : Beabà : Vergés Zaragoza, Josep (Constante) : «A l'Ebre» : A l'Ebre  

A l'Ebre (Vergés Zaragoza, Josep (Constante))
   
Pàg.:
Títol: A l'Ebre
Obra: «A l'Ebre»
Autor: Vergés Zaragoza, Josep (Constante)
Gènere: poesia
   
 
   
 
Text:

A l'Ebre


 INTRODUCCIÓ


 Sembla que el sol abans d’hora
A la posta se n’ha anat
Per les ombres acaçat,
I la nit és la senyora
Del món talment com si fora
Trastocat lo ritme excels
Que regula dels estels
Les girivoltes que un dia
Déu en sa saviduria
Donà eternament als cels.


 LA TEMPESTA


 De serra a serra els núvols com a cavalls galopen
Dintre sos negres ventres se sent lo trontollar
De les sinistres càrregues que per l’espai rodolen
Com un carro de pedres corrent per un barranc.


 Lo tro que en un principi una remor sols era
Que llunya se sentia, se comença a apropar,
Fins que esclatant horrorífic com màquina de guerra,
Cau des de l’altar cim fins la més fonda vall.


 De sobte una llum viva ens crema la parpella,
I abans de mig tancada esclata un altre tro,
Que ressona pels àmbits de la bombada esfera,
Saltant de serra en serra, perdent-se en la buidor.


 Fendent los llamps, los núvols, obren amples portelles
Per on la pedra i l’aigua s’hi vénen abocant,
Inundant serra i plana que sembla que s’esbadellen
Entre grinyols i espasmes d’un gegantí infantar.


 Lo vent com una tralla, xiulant va per l’arbreda,
Assota brots i rames i arreu els va copsant,
I una vegada a terra els cull i els agarbera,
Per a després tornar-los altre cop a escampar.


 Revinclant-se les canyes, humils la terra besen,
Els arbres se retorcen cruixint i gemegant,
Ses rames semblen braços que uns als altres estenen,

com si per a no caure se donessin la mà.

La deu que relliscava de son llit de falgueres,
Salta de roca en roca com esverat torrent,
Fins les flors de sos marges – que filles seves eren –
Sens pietat arrancades arrastren ses corrents!


 Lo rierol que manso corria vers la prada,
Entre pedrots i roques que son esclau lo fan,
Al veure’s ara en forces la llibertat demana,
I venjatiu s’emporta sos marges costa avall.


LO RIU


 L’Ebre que fa d’espill a les muntanyes,
I naix del Principat en les entranyes
Corrent fins ajocar-se mar endins,
Extèn son mantell verd per les riberes,
Enjoiat pels robís de les cireres,
L’or dels blats i les flors de sos jardins.


Les aigües fetes glaç per l’hivernada,
El nodreix en el bes del sol d’estiu,
I empapant-se en la terra assedegada,
Torna els secàs en frescos regadius.

Quan de l’alt Pirineu deixa les balmes,
Arreu escampa la riquesa a munts,
Que si Ceres lo porta al seu reialme,
Minerva el converteix en força i llum.


 Al mirar la ribera de Tortosa
Ubèrrima escampant-se fins al mar,
Estenent-li sos braços l’acarona
I l’abraça amplament amb dos canals.


 Ebre gloriós que vuit províncies banyes,
I les vas amb tes aigües fecundant,
D’Aragó i de Catalunya, dos germanes
Ja unides per la història ets un nou llaç.


 Plegades les has vist lluitar com feres
Defensant ses sagrades llibertats,
I has fet espill a ses glorioses gestes,
Quan l’estranger sa terra ha trepitjat.


 Exemples són les dones tortosines
Fundant l’ordre de l’Aixa amb son braó,
I l’àliga francesa feta miques
Sota els peus d’Agustina d’Aragó.

En ton camí dos joies t’enamoren
 I no saps quina té major encís,
Que si el Pilar és l’orgull de Saragossa,
La Cinta és lo tresor dels tortosins.


 LA RIUADA


 Mes ses aigües que manses davallaven
I pròdigues les hores fecundaven,
Vénen avui com desbocat cavall;
Los marges salten, los casal assolen,
Los arbres més feixucs arreu rodolen,
I en un mar converteixen l’ampla vall,
Que les deus, los barrancs i les rieres
Hi aboquen l’aigua de les altes serres,
Com pits monstres que alleten un gegant,
I si els núvols agoten ses casacades,
Altres núvols arriben a bandades,
Que vénen d’abeurar-se de llevant.


 Quan lo riu replegant-se ses aigües al llit torna
I queda la ribera com camp immens de mort,
Sos treballs i riqueses perdudes l’home plora,
Mirant conreus i marges sota un mantell de llot.
Lo que molts anys bastiren, en un moment s’ensorra,
Són les obres humanes davant dels elements,
Lo que és la teranuyina, lo que és la fràgil ploma,
Lo que és un bri de palla per a l’alé del vent..
El cercle de muntanyes que la desfeta miren,
Montsià, lo Port, la Mola, coll de l’Alba i Cardó,
Nosaltres som eternes – sembla que amb orgull diguen -,
Som fites que fa segles plantà Nostre Senyor.


Font: Antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català (Emigdi Subirats)

Enllaços Relacionats:
Enciclopèdies
Viquipèdia
Hiperenciclopèdia (l'Enciclopèdia)
Gran Enciclopedia Aragonesa (GEA)

Diccionaris descriptius
Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
Diccionari descriptiu de la llengua catalana (IEC)

Diccionaris generals
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclopèdia Catalana)
Diccionaris de valencià en línia (SALT)
Diccionari de la lengua española (RAE)
topMusic ©
  
Altres notícies

Representacions teatrals
[ Representacions teatrals ]

·Representació de La caiguda dels templers, d'Emigdi Subirats
·Els Pastorets de Moreira a l'Auditori Felip Pedrell, de Tortosa
·La Passió d'Ulldecona 2009
·L'espectacle L'aigua, de Jesús Moncada, a Tortosa
·L'obra 'Entre tu i jo', de Manolita Nadal, a Tivenys
·Pastorets i pessebres vivents
·Pretenen silenciar les veus, clausura el centenari de Cid i Mulet
·Estrena de Sentiments, de Xavier Aragó
·Estrena de L'aigua, de Jesús Moncada

L'elaboració d'esta pàgina ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana l'any 2006.

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.04 Segons