Amic lector: si no’t fastidien les ingenuitats del poble, te contaré la rondalla, que de llavis de la sinyó Candia la Jusepeta, vella paigesa molt templada, arxíu vivent de dítxos i agudeçes, vaig sentî sent menut, que esplica l’origen de la Via Làctea, constelació que’l poble coneix, per «la Carretera de Sant Jàume».

Voràs. «Un dia que la mare de Déu, estava donant de mamâ al bon Jesuset, bamà que jugant, jugant, li va fê pessigolletes al peu, i al riúressen, va agafar-li aixanglot, traent una glopadeta de la dolça i puríssima llet que estava mamant.

 Un angelet que estava jugant a la voreta de la falda de la Verge, va sê llest i va empomâ la llet que caía, fent cassoleta, en lol paumell de la mà; i sabent que al cél aquella llepolía no l’habien tastada, va empendre llaugera volada per a dur-hi, la que habia arroplegat.

 Vola que volaràs, vàtaqui que al passâ per damunt de la terra galléga, va sentî que tocaven la gaita i’s va quedâ mitg alebàt, i al aixoreijar-se i rependre’l vòl, antrompessant en un nuvolet, van abocàrse-li les gotes de la divina llet, i tot d’un subito, entre carns-frets de temô, va vore com la llet anava escampànt-se pel cèl, i cundint, cundint... cundint... » Hèus aquí, la fundació de la Carretera que guia al pelegrins, que van a Sant Jàume de Galicia...