Als herois fills de Tortosa
Si bé roden los segles la història no us oblida, Los vostres fets heroics seran sempre immortals, Donàreu per la pàtria lo cor, l’alè, la vida, Vosaltres sou los únics que heu tancat la ferida Que obriren a Tortosa perduts fills deslleials.
Darrera la cobdícia, buscant honres estranyes, Deixaren les de casa superbs aduladors, Homes sens fe ni pàtria, sens cor, passió, ni entranyes, Besaven mans odioses cegats en ses hassanyes Pel brill de l’or que encisa herència de traïdors!
Vosaltres despreciàreu l’honor estrany, riquesa; La fe de vostres avis al Juny no va esclatar, I al crit de Déu i pàtria! La flama fou encesa, Més ai! Aquesta flama fou aviat sotmesa, Per l’ardit mercenari del repugnant tirà!
La sang que vessàreu en nostre cor no corre, Encara sentim migrança, encara no us oblidem, Mentre la pàtria ens cridi i l’orbe no s’ensorri, Vostre record heroic no penseu que s’esborri, Al crit de Via fora! Germans vos venjarem.
Font: Antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català (Emigdi Subirats) |