| |
A casa (Massip Fonollosa, Jesús) |
|
|
|
Text: |
Quan vaig venint sobre les pedres fosques i torno a casa solitari, encara em quedo palplantat a la porta esperant veure com s’obri per a rebre’m. No tinc aturador. És una ensarronada que em fa la vida perquè no t’enllore, perquè no em pregunte què m’ha passat, i em torbe, perquè la casa sola no està freda i la presència càlida em desperta del malson que no acaba d’esbandir-se. Ho tinc tot apamat, no em calen guies ni topants. Sé com pujar l’escala que et pesava. Sé com tornar cada matí del somni, però no sé com convocar la vida perquè em torne a cridar cada vegada que pujo i baixo i fresso per la casa. -Com un cor que batega sense pressa perquè ningú no l’escolta ni el reclama-.
Font: Cau de poesies i versos (No pot ser mentida) |
|
|
Enllaços Relacionats: |
|
|
|
| |
|