Benvingut a Beabà
Cercar notícies :
Inici Entrar/Crear compte Notícies Notícies per temes Enllaços Enviar notícies Col·laboracions

Cercar autors, obres...





Cerca avançada

  
Inici : Beabà : Ferreres Delsors, Juan Bautista : «La mare de Déu del Palau (Tradició tortosina)» : La mare de Déu del Palau  

La mare de Déu del Palau (Ferreres Delsors, Juan Bautista)
   
Pàg.:
Títol: La mare de Déu del Palau
Obra: «La mare de Déu del Palau (Tradició tortosina)»
Autor: Ferreres Delsors, Juan Bautista
Gènere: poesia
   
 
   
 
Text:
La mare de Déu del Palau

 Lo Rosari de la Cinta !
La novena del Palau!
Diràs que fa quatre dies
I ja fa més de trenta anys,
Que a mitan més de setembre
Cap allà entre dos foscams
Ma mare mos hi portava
A mi i a mon germà el gran.
En quina afecció miràvem
Los dos grillons i el frontal
De dalt de les escaletes!
En quina afecció més gran!
Diràs que fa quatre dies
I fa ja més de trenta anys.
Encara avui me’n recordo
Sortint de la catedral
Una nit vam preguntar-li
Què volia dir aquell drap
I aquells ferros que hi havia
Prop la porta del Palau,
I quan vam arribar a casa
Així mos ho va explicar:
Fills meus allò és un miracle,
Un miracle dels més grans;
I si voleu que vol conte
Assenteu-vos i escolteu:
Diu que al forn de la Canona
Fa al menys, qui sap quan?
Hi havia dos pobres moros
Dos pobrets moros esclaus.
Passaven Déu sap les penes
Tot lo dia treballant,
I en ser a la nit los tancaven
Tots solets amb pany i clau.
Per a dormir no tenien
Ni sisquera un matalap
Ni una trista martegueta
Lo seu llit era una brassat
De palla i allí es gitaven
I com tenien lligats
Los peus en grillons de ferro
Patien lo que Déu sap,
I moltes nits les passaven
Senceretes de clar en clar.
Con que xiquets com ells
Que passant i trespassant
Pels claustres, tothom mirava
La Mare de Déu que hi ha
Dins d’aquella capelleta
De la porta del Palau
I li encenien candeles
I allí s’estaven resant,
Van pensar de demanar-li
Que els donés la llibertat
I un dia que els pobrets moros
Anaven a portar el pa,
Des del forn de la Canonja
A la sala del Palau,
Deixen los paners en terra
Se posen agenollats
Davant de la santa imatge,
I li diuen mig plorant:
Ja que tothom vos demana
I vos a tots escoltau
No tindreu misericòrdia
D’estos dos pobres esclaus?
Estem lluny de nostra terra
Ja fa més de catorze anys.
Més de catorze anys senyora
Figureu-vos si n’hem passat
De misèries i de penes,
De penes i de treballs.
Teniu compassió de natros!
Mireu en ulls de pietat
A estos dos pobres moros
Que aquí estan agenollats!
I si mos féssiu la gràcia
De que poguéssim tornar
Sans i bons a nostra terra,
A vostres plantes jurem
Que d’allà d’Alexandria
Vos enviarem dos draps
Los dos teixits d’or i seda
Que són los millors que hi ha.
A la Reina soberana
No van acudir-hi en va;
Una nit en despertar-se
Lo cor los va pegar un salt,
Pos troben que quan dormien,
Un ho altre els ha llevat
Los grillons, sense sentir-ho
Aquells grillons tan pesats
I veuen que està la porta
Oberta de bat a bat.
Poc a poc s’aixequen
Agafen dos o tres pans
Del taulell prenen dos càntirs
I abans no passen lo brancal
Aguaiten si algú els pot veure...
Però tot està tancat;
No hi ha una ànima; se’n surten,
I els dos cap al riu se’n van;
Hi troben una lantxeta
Pugen, s’assenten als bancs,
Omplin d’aigua los dos càntirs
I s’amollen riu avall.
Quan era la matinada
Ja paraven a la mar,
Ne van fer-ne de jornades!
Van passar-ne de treballs!
Només ells podrien dir-ho.
A l’últim, remant, remant,
Arriben a Alexandria,
Desvalguts i morts de fam.
Quina alegria van tindre!
Quina alegria més gran!
Volten totes les botigues
I compren los millors draps;
Juntament en una carta
Dient lo que els ha passat
Los posen a una caixeta
L’unten tota en quitrà
Per a que l’aigua no hi entre
I la tiren a la mar.
Com va arribar a Tarragona?
La Mare de Déu ho sap!
Dels dos draps que dins hi havia
Només un mo n’han donat;
Diu que l’altre van quedar-se’l
En record d’un fet tan gran.
Bama que si el demanéssim
Mo l’haurien de tornar,
Perquè el dret de trobadures
Mai pot ser-ne la meitat.
Esta, fills meus, és la història
D’aquells ferros i aquell drap
Que heu vist a les escaletes
Sortint de la Catedral.
Això mos va dir ma mare
Que Déu l’haja perdonat.
En quina atenció escoltàvem,
En quina atenció més gran
La nit que mos contava
Lo miracle del Palau!
Diràs  que fa quatre dies,
I han passat més de trenta anys.

Font: Antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català (Emigdi Subirats)

Enllaços Relacionats:
Enciclopèdies
Viquipèdia
Hiperenciclopèdia (l'Enciclopèdia)
Gran Enciclopedia Aragonesa (GEA)

Diccionaris descriptius
Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
Diccionari descriptiu de la llengua catalana (IEC)

Diccionaris generals
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclopèdia Catalana)
Diccionaris de valencià en línia (SALT)
Diccionari de la lengua española (RAE)
topMusic ©
  
Altres notícies

Ajuts, subvencions, beques...
[ Ajuts, subvencions, beques... ]

·La Diputació de Tarragona convoca la XXIX Beca Manuel de Montoliu
·Ajuts de la Institució de les Lletres Catalanes 2007

L'elaboració d'esta pàgina ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana l'any 2006.

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.03 Segons