Ales negres

Han passat corbs d’acer
Amb un xisclet d’espants i de terror. 
Han passat corbs, i tot l’espai
Ha fet pudor
De mort i planys d’esglai.

Han passat corbs, genets apocalíptics,
Que han fet un davassall de la ciutat.
Han passat corbs, com una turbonada
I tot ho han empestat
De cendres, de runes i misèria.

La gent ha clos el puny
Quan han passat els corbs d’acer;
Ha clos el puny, i una mirada
Rabiüda ha encès d’odis el pit,
I amb un accent de veu acalorada
Els negres corbs ha maleït.
 
Ha estat fugissera la volada
Dels pirates covards;
Han deixat caure dins l’ombra, la metralla,
I han fugit esperitats,
Enllà, d’enllà de la muntanya
Com si fossin dimonis empestats.

Han fugit lluny, les ales negres
Que han envaït el nostre cel...
Han fugit com fugen les femelles,
Deixant només un rastre de recel.
 
Han fugit dins la nit, perquè la llum
Dels dia els hi fa nosa.
Els corbs d’acer, pirates famolencs
De sang i vides innocents,
Només amb la fosca són valents!

Han passat corbs d’acer
Amb un xisclet d’espants i de terror.
Han passat corbs, i tot l0’espai
Ha fet pudor
De mort i planys d’esglai.