|
Text: |
Alí era un veritable fill que respectava els pares i els ajudava sempre que podia. A mesura que anava creixent, les faccions del seu rostre i la figura del cos semblaven un calc del seu avi. Alí era alt, més aviat tirant a prim i tenia els cabells castanys, els quals adquirien una lleu tonalitat daurada els dies de molta llum. Les faccions del rostre eren proporcionades, i els ulls tenien un color verd brillant, però amb diferent intensitat de llum semblaven adquirir tots els matisos del verd frondós de les hortes, de les fulles dels fruiters i dels pàmpols de les illes. En la mirada, certament, s’havia forjat un petit cosmos en miniatura que era un reflex viu on s’emmirallava la seva estimada terra: l’oasi de l’Ebre.
Font: Materials de llengua i literatura catalana del professorat de les Terres de l’Ebre «http://www.xtec.es/crp-baixebre/llenguaTE/textos/carranzaoblit.rtf» |
|