Si la vida no m'exigira cert decòrum
hi aniria sense afaitar la barba,
no em netejaria el cos cada matí,
ni em rasparia les dents al migdia,
ni em callaria certes paraules altisonants.

Dono per fet que cal anar per la vida
amb certa decència i amb certa dignitat personal,
com també dono per fet
que moriré pobre i oblidat sense cap placa en cap paret
-ah, el vell costum dels necis i els trepaires-,
que no cal que em pose cada matí flors als cabells
ni robes esbiaixades per semblar un poeta autèntic
ni cal que me'n vaja a dormir amb el compte corrent del viure
en continus números rojos.

Com que la vida m'exigeix cert decòrum
hi vaig sense deixar-me afaitar les paraules,
sense deixar que em netegen ni el crit ni la utopia,
ni em raspallen els llavis i la fúria,
ni anar-me'n a dormir sense fer l'amor a la fortuna o al somni
ni callar-me mai el fèrtil i ardent do de l'heretgia.

Car dono per fet que cal anar per la vida amb certa decència.

Font: Mallorcaweb