| |
Un altre Gènesi, si us plau (Garcia Grau, Manuel) |
|
|
|
Text: |
UN ALTRE GÈNESI, SI US PLAU
La primera nit Dante s’alçà, insomne, i creà el Paradís. Abans, però, va bastir, quimèric i adust, una nova vida sota l’encens i el miratge de la pròpia vida i es va lliurar als plaers fulgents d’uns ulls d’ivori sota l’estrall i la fronda dels nous pecats capitals. A la segona nit va comprendre que la felicitat era impossible i donà als mortals el terror i el goig del Purgatori: llavors llaurà els mots amb la sang dels Déus i esperà que l’aigua i l’argila habitaren els somnis dels homes. Durant la tercera nit, demanà clemència al Sant Ofici i sirgà els noms de l’ombra i la carn: no hi va haver cap resposta entre els cants proscrits de l’ànima i el cos vagà irredempt creant els versos i l’heretgia. A la quarta i cinquena nits els digué el nom al Pare, al Fill i a tots els esperits mentre dormien a la cambra luxosa del Gran Sacerdot i, després, perdonà als mortals perquè, efectivament, mai havien sabut el que havien fet. Durant la sisena nit, fart de tant d’hipòcrita i tant de xarlatà, irat entre tanta crueltat vinclada sota el lluent encís de l’or i esverat pel rostre bellíssim de la dona senzilla que l’esperava a la cambra prohibida prop del PonteVecchio, creà l’Infern: des de llavors el crit mai no va tornar a ser crit, ni la rauxa ni la brosta no van tornar a portar l’aroma d’espígol entre les llambordes, ni cap esguard ha oblidat mai més que la mort i l’estigma són l’encaix del cos entre la pols del viure. Una vegada contemplà la seua obra descansà. I veient-la tan imperfecta i habitada pensà en girar fulla i continuar-la sota el beuratge de l’escurçó i l’encalç d’aquella dona fiorentina brodat entre les parpelles del desig i guarnit més enllà dels delmes i la desesperança: des de llavors l’ànima té ànima, l’heretgia sap de l’heretgia, l’aigua sap del glop i de la set, el mot sap el nom del mot, la mirada sap de l’esguard de la dissidència, la bellesa té carn i pedres sota la carn i les pedres de l’antiga ciutat, el corrent de l’Arno sap de les barques de plaer esventrant-se contra els cants llefrosos i llepaires de tots els falsos escrivans i bocamolls i profetes.
Dante, per fi, es retirà a la cambra. I des d’aquella nit la paraula, tenaç i embriagadora, sap de l’home cercant-se entre els vastos senyorius de la misèria.
Font: AELC |
|
|
Enllaços Relacionats: |
|
|
|
| |
|